viernes, 24 de septiembre de 2010

Las razones o sin-razones insolidarias del Independentismo Catalan

La Vanguardia 3/8/2010
 
David García | 03/08/2010 - 

El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni tampoco responde a una serie de circunstancias difíciles de explicar.
Mientras el independentismo catalán de principios de los 80 y de los 90, pese a ser portador de la actual llama, respondía en muchos casos a cuestiones identitarias, que en algunos casos imposibilitaba una mayor aglutinación; podemos decir que a día de hoy se puede constatar con soltura a equivocarnos que el independentismo catalán del siglo XXI es transversal, plural, cívico y sobre todo democrático, por ello no deja de aumentar. El independentismo catalán crece porque las razones para apostar por un nuevo estado, son muchas y muy diversas; la cuestión económica, la supervivencia cultural, la profundización a nivel democrático, el derecho inalienable que tienen los pueblos a decidir su futuro, las cuestiones históricas, los agravios comparativos con España, la voluntad de vivir mejor, etc.
Por ello el abanico de razones son numerosas y porque la actitud del estado español hacia Catalunya no ha hecho nada más que contribuir y aumentar la desafección de los catalanes hacia a la España monolingüe y centralista. Por contra, el españolismo o unionismo en Catalunya sólo responde a día de hoy a puras razones identitarias, pero más allá de estas razones no se expone ningún argumento que justifique la actual dependencia de Catalunya con España. Y aquí, pese a que el discurso economista no entusiasme a ciertos colectivos independentistas, es donde podemos tejer complicidad con ciertos sectores de la sociedad catalana que hasta ahora no mostraban demasiadas simpatías hacia el independentismo. Al final, no sólo la situación cultural muestra el espíritu colonialista de España con Catalunya, el aspecto económico diría que es donde actualmente se visualiza de manera clara y rotunda la política colonial que fomenta la España constitucional respecto a Catalunya.
Porque si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el espolio que padecemos todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?
¿Quién puede defender por razones identitarias que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?
¿Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?
¿Quién no querría ver aumentada por meras cuestiones identitarias la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?
¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?
¿Quién querría viajar por puras cuestiones identitarias con el 40% de los trenes construidos por el estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?
¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?
¿Quién puede defender por causas identitarias que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?
¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?
Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar, por cuestiones identitarias, que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?
Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo?
Por motivos identitarios ¿se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?
¿Realmente las razones identitarias compensan el agravio que hemos sufrido por ejemplo con el AVE? EN Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño, 574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.
¿Justifica el sentimiento de identidad pagar peajes y más peajes?
Es preciso ser estúpido para defender la dependencia de Catalunya con España cuando nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, si vamos con la roja o no, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos por una cuestión identitaria y si uno se para a pensar fríamente llega a la conclusión que nadie no podría llegar en tolerar por una cuestión identitaria tal contradicción. ¿Aquellos que son tan identitarios aceptarían sufrir un agravio al revés?
España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte del su leitmotiv nacional.

miércoles, 22 de septiembre de 2010

Una vision diferente de la realidad

 
 Cada año cuando Cataluña celebra sus fiestas de exaltacion de su historia y de sus tradiciones guerreras, son muchas las voces que en el amparo de la mas absoluta Ignorancia y valentia, se atreven a escribir cosas que pueden encender a otros ignorantes que de la misma categoria que quien lo escribe puede liarse en la misma "Diada".
 
Hay catalanes de pega que bajo la bandera del NAcionalismo, piensan que Cataluña ha sido siempre como es ahora y escriben autenticaas burradas basadas en su intelecto absurdo y profano de la historia. Pero quedan bien, son utiles para mover a las masas mas ignorante que él mismo y que se convierte en Profeta de los ignorantes, pero con palabras que hacen ver al resto de la humanidad como los enemigos de Cataluña.
 
Yo quiero compartir en este momento un escrito de uno de esos itelectos que pienso que lo primero que deberia de hacer es estudiar un poco de la historia vivida y no de la historia escrita ya que hay un diferencia bastante considerable para atreverse a escribir las tonterias que a continuacion se detallan.  Lo que me sorprende es que esto tengamos que leerlo a estas alturas.
 
Ahi va la introduccion a una buena historia:
 
 
L'ocupació i la repressió borbòniques després del 1714.
 
  "La lluita de l'home contra el poder és la lluita de la memòria contra l'oblit" (Milan Kundera, *1929, escriptor txec).

  "La llengua i la història són els botins més preuats a l'hora de sotmetre un poble" (Àngel Guimerà).
  "El passat és sols allò que diguin els testimonis escrits i la memòria humana. Però com que el Partit controla tots els documents i també la ment de tots els membres, resulta que el passat serà allò que el Partit voldrà fer que sia" "I si cal readaptar els nostres records o falsificar documents, també cal oblidar-ho tot plegat. Aquest truc pot ser après com qualsevol altra tècnica mental. La majoria dels membres del Partit l'aprenen...En l'antic idioma en deien... "control de la realitat"" ("1984", novel·la escrita el 1948, Georges Orwell, pseudònim d'Eric Arthur Blair, 1903-1950, escriptor antitotalitari anglès i lluitador antifeixista a Catalunya). 
 
  Una part del decret de nova planta que cal no oblidar:
 
  Voleu saber els motius per a no oblidar el borbó Felip V, i perquè al wc li diem cal felip? I per què hom diu "Quan el mal ve d'Almansa a tots abasta"?
 
Algunes de les disposicions dictades per Espanya, després de l'ocupació de
Barcelona l'11 de setembre de 1714.
 
Abolició de les Corts de Catalunya.
 
Abolició de tots els organismes de govern de la nació catalana.
 
Extinció del Consell de Cent i de tot el règim municipal de Catalunya.
 
Extinció de la Generalitat de Catalunya.
 
Extinció de la Universitat de Barcelona, que és traslladada a Cervera.
 
Clausura de les Universitats catalanes de Lleida, Vic, Girona i Tarragona.
 
Confiscació dels béns de tots els catalans que es distingiren en la defensa de les nostres llibertats, fins i tot dels que havien mort a la lluita.
 
Establiment a Catalunya de l'encara no coneguda càrrega dels allotjaments.
 
Obligació de tots els pobles de Catalunya de destinar un tros de llurs camps per a plantar-hi farratges per als cavalls de les tropes espanyoles.
 
Prohibició als professors de la ciutat de Barcelona d'ensenyar retòrica i gramàtica.
 
Empresonament dels vint-i-cinc principals dirigents de la defensa de Barcelona, els quals foren engrillonats i tancats per a tota la vida a llunyans castells, com Valladolid, La Corunya, Sant Sebatià, malgrat haver estat promès a l'acta de capitulació de Barcelona el respecte al vençut.
 
Imposició a Catalunya de la contribució del paper segellat.
 
Imposició, com a oficial, de la llengua castellana en lloc de la catalana.
 
Despatxar, sense cap excepció, tots els empleats de la ciutat de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.
 
Prohibició als habitants de Barcelona d'anar pel carrer en grups de més de dos després del toc de retreta.
 
Creació de l'ominós "donativo" pel qual s'exigia als catalans un repartiment de més d'un milió de lliures catalanes.
 
A qui no volia pagar, li enviaven un escamot de soldats a casa seva  amb l'ordre de mantenir-lo a la força, fins que hagués pagat l'impost.
 
Exili, per ordre del capità general, de molts canonges, religiosos, nobles, jutges, advocats, escrivans i individus d'altres estaments que es distingien per l'amor al país.
 
Ajusticiament a Barcelona el dia 27 de març de 1715 com a vulgars criminals, de l'il·lustre general català en Josep Moragas i els seus companys Francesc Solanic, Jaume Roca i Pau Macip, per haver defensat Barcelona.
 
Execució al garrot, el 5 d'abril de 1715, d'en Francesc Casllar i Tord,  un dels més valents oficials del Regiment del Roser, que es va cobrir de glòria durant el setge.
 
Empresonament durant el febrer i l'abril de 1715, de 3.876 persones. Moltes foren desterrades i les altres tancades a Montjuïc, Lleida, Tortosa i Tarragona.
 
Ajusticiament a la forca, a Girona, dels valents guerrillers catalans, Noi d'Avinyonet, Joan Oliver i Francesc Montfort.
 
Execució a Vic, de Bach de Roda. Els coronels Brichfens i Aniell pogueren
escapar de la persecució dels soldats espanyols.
 
Modificació del règim municipal de Catalunya per a ficar-hi els corregidors, batlles i regidors de nomenament reial.
 
Ordre de que qui no fos català pogués ocupar càrrecs públics.
 
Ordre de que els regidors de la ciutat portessin banda i que les venerades gramalles dels nostres consellers fossin vestides pels porters de l'Ajuntament.
 
Supressió de la Junta de Sanitat de Barcelona.
 
Prohibició del Sometent a tota Catalunya.
 
Supressió dels càrrecs d'arxiver de la ciutat, mostassals, guaita de
Montjuïc i cònsols de Barcelona a Nàpols, Sardenya i Palerm.
 
Prohibició de que els catalans poguessin tindre cap mena d'armes.
 
Recollida i destrucció dels "Anals de Catalunya", escrits per Feliu de la Penya, i de tots els escrits publicats durant la guerra.
 
Enderrocament de tots els castells de Catalunya, la conservació dels quals no convenia a l'absolutisme reial. Són incalculables les joies arquitectòniques que van desaparèixer.
 
Abolició, el primer d'octubre de 1718, de tota la moneda catalana.
 
Supressió del Dret de Catalunya a encunyar la seva pròpia moneda, i disposició que fos rebaixada a una tercera part del seu valor la moneda dita "ardits de Catalunya".
 
Prohibició de l'ús de l'espasa als catalans que tenien dret a portar-ne.
 
Ordre que cap català pogués tenir a casa seva més que un ganivet de llescar pa, i encara lligat a la taula amb una cadena.
 
Ordre dictada pel propi Felip V que fos desguarnida la sala del Consell de Cent, de Barcelona.
 
Disposició manant que fossin trets del Palau de la Generalitat els quadres de Sant Jordi i els escuts de les creus i les barres catalanes. Al seu lloc s'hi posaren retrats de Felip V i escuts, torres, lleons i flors de lis.
 
Ordre disposant que cada dia a les dues de la tarda, per a recordar als barcelonins l'hora de llur rendició, la campana de la Catedral toqui "Oració del rei".
 
Ordre disposant que fos baixada del rellotge de la Seu de Barcelona i feta trossos la campana "Honorata" pel "delicte" d'haver tocat a sometent durant el setge.
 
Construcció d'un fort al carrer de Tallers i un altre a Santa Mònica.
 
Construcció de la Ciutadella de Barcelona. Per fes aquesta obra es van haver d'enderrocar més d'un miler d'edificis, sense cap compensació, i es va obligar els seus propietaris a fer l'enderroc i a portar les pedres a la Ciutadella que es començava a fer.
 
Obligació als barcelonins de treballar a la construcció de la Ciutadella.
Perquè es vegi de quina manera els pagaven, només direm que un carro estava obligat a fer deu viatges diaris, i si no els feia tots, perdia els 21 quartos que se li donaven de jornal.
 
Cremació per mà del botxí a la sala de Sant Jordi de la Generalitat, dels documents originals de gran nombre de títols i distincions que s'havien concedit a poblacions i particulars de Catalunya i a la seva Generalitat.

 

sábado, 11 de septiembre de 2010

Cataluña y la futura dependencia de España

 
     Cataluña, forma parte de España. Es una Comunidad Autonoma como otras, y aun, en este momento no existe la posibilidad de Independencia o de segregacion territorial como se piede desde una minoria de los Catalanes.
 
    Los problemas de division en Cataluña los tiene principalmente los partidos mas grandes (PP.PSOE) por tener posiciones no bien definidas y sin argumentos en cualquier caso, manejables a pactos o a ganarse el pan a cambio de cualquier cosa.
 
    La Cataluña que conocemos hoy, sera dependiente del Estado en los proximos años, y todo ello sin grandes problemas si las fuerzas politicas ponen un poco de su parte. Cataluña debe de pensar en ese concepto de solidaridad que siempre habla, y en el que sobre el mismo debemos de trabajar todos.
 
    Solo se puede hacer a Cataluña dependiente de España con dos vias principales: la primera es dandole un libro a Zapatero para que conozca la realidad y la segunda deslocalizando empresas de Cataluña para que la diferencia entre lo que produce y lo que recibe sea cada vez menor.
 
    Podemos hacerlo, y este es el reto que los politicos deberiamos hacer. Debemos de sacar de Cataluña aquellas cosas que no son suficientes para tener una Estado del Bienestar y trasladarlas a provincias limitrofes de Cataluña, y de esta manera empezar a practicar su propia solidaridad. A cambio le vamos a dejar que sigan teniendo la hegemonia de la Inmigracion y del discurso facil de Autonomia.
 
    Tambien les vamos a dejar que el futbol y el discurso facil de la independecia sea la doctrina facil de la gente del pueblo.
 
    Ahora podemos ver las similitudes de los partidos de derecha catalana que cada vez se estan convirtiendo en espejos de los partidos de la derecha vasca con las mismas afinidades y las mismas palabras en su discurso. No puede hablar Calaluña con España hasta que Cataluña no sea un Estado, para hablar de igual a igual...... este es el discurso actual de los catalanes.
 
    Es necesario un poco de cordura en este momento de tanta estupidez y de tanto discurso facil y tendencioso que lo unico que hace es dibujar un paisaje que jamas se va a producir, salvo que zapatero siga donde esta porque como he dicho, la ignorancia es bastante atrevida y el poder embriagador de estupideces.